Pipilotti Rist:
Porqué te vas? (nass) [¿Por qué te vas? (húmedo)] (2003):
-És la primera obra que et trobes i és una càmera on hi ha un vídeo representat.
Grabstein für RW [Lápida para RW] (2007):
-És una làpida amb moltes fulles al voltant i el costat hi ha una imatge molt petita.
Sip My Ocean [Sorbe mi océano] (1996) i Tyngdkraft, var min vän [Gravedad, sé mi amiga] (2007):
-Són tècniques perdurables, hi han coixins i també ens podem estirar per poder veure-ho millor, hi ha una música tranquil·la que ens relaxà, hi ha molta naturalesa (mar, arbres..), el terra és suau i tou, la imatge no és estàtica, canvia el punt de vista en tota la tècnica, interposa imatges, hi ha efecte mirall i un eix simètric. Representa un món fantàstic.
Ginas Mobile [El móvil de Gina] (2007):
-És un movil fet per: un tronc, una esfera amb un projector dins i una llàgrima al costat que és on es projecten les imatges de la part més intima d’una dona. La llàgrima és traslluïda, també hi ha música tranquil·litzant.
Lungenflügel [Lóbulo pulmonar] (2009):
-Tres projeccions diferents, aquí la Pipilotti ens ensenya q per ella són important els sentits: el tacte, la vista, l’olfacte i el gust, també ens compara entre la vida humana i la d’un animal. La pantalla central té un eix simètric. També hi ha coixins (amb forma de L) i si pot estirar.
Regenfrau (I Am Called A Plant) [Mujer de lluvia (Me llaman planta)] (1999):
-És una cuina blanca, on es projecte una dona despullada i es veu com li cau aigua el damunt m’entres s’escolta com cau. La sensació és de puresa, frescor i netedat.
À la belle étoile [Bajo las estrellas] (2007):
-Obra que està projectada al terra.